Roig

ROIG

Quan vas arribar

alegria ens vas donar,

et senties estrany, poruc,

però de seguida ens vas conèixer.

En estimaves molt,
quan arribavem de l'escola
o de quasevol lloc

gran alegra demostraves.

Tu, m'acaronaves i jo em sentia feliç.

Tots ens vam buscr un lloc

en el nostre cor,
per estimar-te.

I avui, avui que estàs malalt
tinc tristesa al cos
no menges, no beus,
jo ja sé que pateixes i nosaltres patim per tu.

Quan t'estaves ofegant
no hi podiem fer res
tu, no volis morir,
sino quedar-te entre nosaltres.

Sé que has patit molt,
ara, descansa, descansa en pau
perquè la lum  la teva ida,
ja not'iluminarà;
tant sols el record infinit qe guardem de tu.

Has sigut molt plorat.
T'estimaré sempre.

Noemí Borràs, dissabte 1de gener de 1983.

"A  la vida hi ha moltes etapes de canvi, les físiques com els trasllats a més de regirar els llocs, regiren les ànimes. La meva mare s'ha jubilat i buidant el local ha trobat molts papers. Entre papers, a vegades es troben tresors, i aquests n'és un: un poema meu de fa 30! anys, dedicat al nostre gos, Roig. Avui encara m'ha fet plorar..."

Text i foto: NOBOCHI